Aquest volum és fruit de la jornada d'estudi Mil anys d'absència, que la Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, junt amb el Servei d'Arxius de la Federació Catalana i el suport de l'Ajuntament d'aquesta vila, va organitzar el dia 7 d'octubre de 2017 al Palau de l'Abadia, en el marc de les celebracions del mil·lenari de l'expulsió de les monges del seu monestir i l'extinció del cenobi de Sant Joan, i ha es-tat enriquit amb alguns capítols nous que amplien la temàtica que s'hi tracta. Com diu la historiadora Blanca Garí a la introducció del present volum, s'hi tracta l'estudi del monestir de Sant Joan tot situant-lo en el centre d'una xarxa de connexions que es tensa cap al passat, el present i el futur de la mateixa comunitat monàstica. En fer-ho, l'obra perfila un paisatge polièdric i en moviment i ens mostra al llarg de la seva lectura com s'entreteixeixen els diferents plans de la interpretació de la història del monacat i de la història de les dones. Sense abandonar una forta perspectiva holística en la comprensió de com incideix i dialoga la comunitat amb el seu entorn immediat al llarg de la seva existència, l'enfocament d'aquest llibre ens deixa entreveure al mateix temps de quina manera Sant Joan de les Abadesses ajuda a elucidar el paper de les dones en una història general del monacat.

Segons Víctor Balaguer, Ramon Muntaner va ser millor capità que no pas cronista. Esperem que tots els treballs recollits en aquest volum demostrin que el prohom de Vilanova i la Geltrú estava equivocat i facin justícia tant a la memòria del vell Muntaner com a home d'armes, com a la seva memòria com a home de lletres. És el que un escriptor, un cronista -i un home de combat- com ell es mereix a set-cents cinquanta i tants anys del seu naixement i a ben pocs anys del set-cents aniversari de l'inici de la redacció de la Crònica.

Les formes de l'amistat són diverses. Els escrits reunits en aquest volum així ho palesen. Però en aquest cas, totes conflueixen en un mateix gest d'homenatge i d'afecte envers el professor, assagista, poeta, escriptor i aquí sobretot amic Antoni Marí. Alguns dels assaigs fan referència directa a ell, sigui com a comentari de la seva obra, sigui com a subjecte de records, o com a interlocutor i destinatari de reflexions sobre la creació literària (i sobre l'amistat com a forma de creació). D'altres tracten la qüestió de l'amistat en l'art, la literatura, el cinema o la filosofia d'una manera que és inseparable d'aquest reconeixement envers el Toni Marí. Alguns amics regalen peces de traducció (una forma d'amistat entre llengües i cultures), i dos d'ells ofereixen peces d'estricta creació literària que giren sobre la dimensió més terrestre i més aèria de l'amistat.

Recull de treballs en honor del filòleg hongarès Kálmán Faluba. En coedició amb l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.

Amb Buscadors de la veritat, David Cortright ha elaborat una antologia definitiva sobre els personatges i els moviments socials més influents a favor de la pau i la noviolència. Des de Gandhi, el gran pioner, i Martin Luther King, fins al despertar d'Àfrica (amb Mandela i Tutu) i el laberint d'Orient Mitjà, passant per múltiples campanyes pacifistes, la lluita pels drets civils, la influència de les religions o la veu de les dones. «Els textos d'aquest volum tracten dels dilemes que comporta buscar la veritat i derrotar la injustícia i l'opressió. [...] Els autors són de tots els continents i treuen conclusions d'una gran varietat d'experiències històriques i moviments pel canvi: la lluita per la llibertat a l'Índia, la defensa dels drets civils als Estats Units, les campanyes contra l'apartheid a Sud-àfrica, els drets humans a l'Amèrica Llatina, i el moviment per l'alliberament de Palestina. Els textos tracten la teoria i la pràctica de la noviolència, els mètodes i l'estratègia de l'acció social, i les arrels religioses de la noviolència en el judaisme, el cristianisme i l'islam.» (David Cortright, al pròleg) Martin Luther King Jr. va dir «la resistència noviolenta és l'arma més potent de què disposen els oprimits en la lluita per la llibertat.»

El llibre explica la intervenció que es va dur a terme el 2015 a l'església de Santa Cecília per convertir-la en l'Espai d'Art Sean Scully. Cinc articles il·lustrats amb abundants fotografies documenten la remodelació des del punt de vista històric, arqueològic, arquitectònic i artístic

Fins a l'era digital, les relacions dels catalans amb Llatinoamèrica s'han teixit arran del desplaçament físic. Els viatges, els exilis i les migracions els han dut cap als grans centres de presència catalana, a Cuba, Mèxic i a l'Argentina, però també a ampliar la traça cap a altres països, a Colòmbia o Costa Rica, a Xile o al Brasil. Com a fruit del contacte d'aquests catalans i catalanes amb Llatinoamèrica tenim textos ficcionals i factuals, originals i traduccions, en format de llibre o a la premsa, i en català, castellà i portuguès. Més encara, al segle XXI s'ha accentuat la circulació de textos i teories sense la deslocalització de les persones. Entre els protagonistes de la circulació d'idees entre Catalunya i Llatinoamèrica hi compten noms reconeguts com Santiago Rusiñol, Josep Carner, Agustí Bartra o Josep Pla, però hi continua havent un reguitzell de trajectòries llatinoamericanes per explorar. Aquest llibre analitza la petjada textual dels catalans a Llatinoamèrica i l'impacte de Llatinoamèrica als textos dels catalans durant els segles XIX i XX des de l'òptica del segle XXI.

Recull dels relats guanyadors del XXII Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda, que té com objectiu d?impulsar la participació de les dones en el món literari.

Alexandre Cirici i Pellicer (1914-1983) és una peça imprescindible del nostre camp cultural, impulsor de la renovació de la crítica i la historiografia artística catalana. Fou cofundador d’EINA, l’any 1967, des d’on va promoure algunes de les sinèrgies crucials de la segona meitat de segle. Aquest llibre vol servir per recordar la transcendència de la seva tasca, presentant documentació inèdita de gran valor per a tots aquells interessats en la nostra història cultural. D’una banda, s’ofereixen els articles de l’exposició commemorativa que es va dedicar al centenari del naixement de l’autor. Per a aquella celebració, els artistes Evru, Jordi Galí, Sílvia Gubern, Àngel Jové i Antoni Llena van proposar una sèrie d’obres instal·lades al jardí i a l’escola, reactivant, amb un esperit inconformista de recerca creativa, el que Cirici havia anomenat “el grup del Maduixer”. D’altra banda, es recull el testimoni d’una sèrie d’artistes, dissenyadors, arquitectes i professors vinculats a EINA que van tenir ocasió de treballar amb Cirici. I, finalment, es divulguen alguns estudis importants sobre les relacions entre Cirici i EINA en uns anys decisius per a tots plegats. Unes relacions que mereixen ser recuperades, reivindicades i dutes a la llum pública.